La fallida del model autonòmic valencià i les perspectives de futur per als joves [Opinió]

Què ens passa, valencians? Vivim immersos en un projecte que s'ensorra, aquell  batejat l'any 1982 com a Comunidad Valenciana, que ja és actualment un vaixell a la deriva. Tanmateix, encara ens mostrem incapaços d'oferir una alternativa real de país que il·lusione.

Potser resulta interessant per al debat preguntar-se fins a quin punt, i de quina manera, la fallida del model autonòmic afecta el subconscient col·lectiu dels joves valencians. Habitualment aquest fenomen és presentat de manera interessada com una qüestió exclusivament econòmica, defugint el debat real: l'aposta per un model de país diferent.


En primer lloc, es pot observar que la fallida del model autonòmic ha provocat una emigració juvenil cap a altres països estrangers quasi sense precedents, molt superior a la d'altres comunitats de l'estat. Només el passat 2014 van haver d'emigrar més de 12.200 joves! Això s'explica per la funció econòmica que ha desenvolupat la Comunidad Valenciana dins l'engranatge econòmic espanyol: oferir sol i platja, com si fórem incapaços com a col·lectivitat de ser res més que un gran Marina d'Or, ciudad de vacaciones. Així doncs, els joves valencians només tenim opcions reals de treball en el món de l'hostaleria i els serveis, treballs precaris que no solen guardar relació amb la nostra formació i els nostres interessos.

L'aposta exclusiva pel sector serveis, a més a més i per si no fos prou, ha estat íntimament lligada a la destrucció del territori i l'abandonament de la tradició agrícola, i ha sigut paral·lela a un procés brutal de desindustrialització. Així doncs, avui en dia la joventut de Castelló i la resta del País Valencià, tot i estar fermament orgullosa de la seua ciutat i el seu poble, no s'hi sent còmoda amb la imatge que donem de portes enfora. Està farta de veure com presenten els valencians només com a caricatura grotesca de la corrupció més arrogant. Una corrupció, no ho oblidem, heretada del caciquisme franquista i peça clau en el manteniment d'aquest projecte que els faraons de Castelló, València i Alacant anomenen Comunidad Valenciana.

Així doncs, i de manera inevitable, aquest conflicte de caràcter social entra en contacte amb un altre de caràcter identitari, el qual s'ha de resoldre urgentment. Què som? I més important encara, què volem ser a partir d'ara?

De moment, només hi ha dues possibilitats reals: continuar el mateix projecte econòmic de supeditació social i cultural, que ja s'ha demostrat incapaç de mantenir els nostres avis i d'oferir-nos treball i prosperitat als joves; és a dir, morir lentament. O aprofitar la fallida del model autonòmic i l'escenari que aquesta ens ofereix, per a engegar un Procés Constituent Valencià. Un procés on ens reafirmem com a poble trobant nous consensos, i on les classes populars tracem les línies del nou País Valencià que volem, digne, orgullós, pròsper i veritablement democràtic.

A. Lambreaux
COMPARTEIX
    Comenta amb Blogger
    Comenta amb Facebook