Sobirania energètica: assignatura pendent arreu (part III) [Opinió]

Part III: raons per a l'esperança

Les dues primeres parts d'aquest article, eren, a propòsit, pessimistes respecte al present i el futur. Amb això es volia donar èmfasi al fet que la situació actual és delicada i que la tecnologia en si no ens resoldrà els problemes, sinó que dependrà de la manera en com s'utilitze. Malgrat això, es pot fer servir bé, i com és habitual acabe l'article amb la part més esperançadora i optimista.

Planta solar de concentració
Abans que res cal deixar clara una cosa. La societat actual balafia una quantitat important de recursos, i es podria estalviar. Però malgrat això, tindre un estat del benestar consumeix necessàriament recursos. Els mitjans de comunicació, el transport públic, les escoles i els hospitals consumeixen tots energia, i no és el propòsit de l'article atacar aquests factors clau en la qualitat de vida sinó només al balafiament innecessari. Nombrosos estudis han mostrat una relació clara entre el consum d'energia per persona i la qualitat de vida de diferents països, encara mostrant diferències entre països que malgasten energia sense millorar la qualitat de vida, i altres que espremen fins a l'últim watt per millorar-la.

Encara considerant que és necessària una quantitat important d'energia per una societat avançada, la raó principal d'un fonamentat optimisme és que el sol aporta 1400 vegades més energia a la terra de la que consumeixen actualment els humans, de manera que el problema no és d'una escassetat de recursos, sinó «només» d'aprofitament d'aquestos. De la mateixa manera que antigament les societats s'organitzaven per emmagatzemar recursos durant l'estiu i consumir-los amb mesura durant l'hivern, la nostra societat ha de trobar maneres, adaptades als nostres temps, d'aprofitar els recursos disponibles, sense esgotar-los.

Posant com a exemple les necessitats d'aigua calenta, en general la superfície dels terrats és suficient (i sobrera) per escalfar l'aigua que consumeix l'edifici de sota amb plaques termosolars (plaques que capten directament la radiació solar en forma de calor), especialment al nostre país, on abunda el sol i escasseja el fred. Aquesta evidència no ha sigut totalment desatesa: totes les noves construccions han de satisfer una part de la seua demanda d'aigua calenta amb plaques solars. Tanmateix, de nou la llei es capriciosa: en cap moment la generació d'aigua calenta ha de poder superar el 100% de les necessitats d'aigua calenta. Això suposa que en estiu, que es pot escalfar molta aigua i se'n gasta poca de calenta, es necessiten poques plaques, i que en hivern que es pot escalfar poca aigua i se'n gasta molta se'n necessiten més. Però la llei no permet instal·lar plaques suficients per a l'hivern, de manera que en estiu les necessitats es cobreixen però en hivern s'han de suplir sempre amb gas o electricitat.

De nou aquesta limitació té justificacions tècniques. El sobreescalfament de les plaques a l'estiu podria causar danys a la instal·lació. Tanmateix, el problema té la fàcil solució d'amagar part de les plaques durant l'estiu, evitant que s'escalfen excessivament: la llei no ho contempla, i manté la limitació, condemnant les instal·lacions a la dependència del gas i l'electricitat, quan podrien ser autosuficients tot l'any.

Aquesta no és la única manera d'aprofitar l'energia solar, sinó que n'hi han moltes més, ja que la pràctica totalitat de l'energia de la superfície terrestre prové del sol. Per posar alguns exemples, els ja esmentats biocombustibles s'obtenen de plantes que aprofiten la llum solar, l'energia solar fotovoltaica aprofita la radiació solar per convertir-la directament en energia elèctrica, i l'anomenada energia solar de concentració utilitza espills per concentrar els rajos solars en un punt per elevar-lo a alta temperatura i fer bullir aigua, per després generar electricitat com en una central tradicional de carbó.

Aquest últim tipus de generació és especialment prometedor, atès que es pot combinar amb emmagatzematge tèrmic capaç d'emmagatzemar quantitats importants d'energia, de manera que aquest tipus de centrals podrien funcionar de dia i de nit malgrat tindre llum solar només de dia.

L'energia eòlica mateixa no deixa de provindre del moviment de masses d'aire conseqüència de l'escalfament de l'escorça terrestre, que fa pujar corrents d'aire i crea desequilibris de pressió atmosfèrica. Finalment, un altre recurs infrautilitzat (per excessivament car) és el de la biomassa forestal. L'aprofitament d'aquest recurs és complicat, ja que els boscos són dispersos i l'extracció de sotabosc és cara ja que cal fer-la principalment de manera manual. I malgrat això, una mala gestió dels boscos causa danys materials importants cada any a conseqüència dels incendis forestals, que es podrien evitar en part en cas de tindre els boscos més cuidats.

Siga quin siga el model energètic que promovem a partir d'ara, en quines tecnologies es basa, o de quina manera s'implanta, el més important és que siga un model de consens i amb un fort arrelament al territori. No es pot seguir eternament amb l'externalització de les conseqüències del nostre consum, sinó que hem d'aprendre a viure amb els recursos propis sense espoliar-los a l'estranger. Els pobles han d'aprendre que una gestió adequada dels boscos que els envolten els pot comportar més beneficis dels que mostren els comptes immediats, i les ciutats han d'assumir que els seus problemes no se solucionen assolant l'interior del país. En general, tothom hem d'interioritzar que no podem consumir sense límit.

Les tecnologies ja existeixen, les solucions han de sorgir de la gent. Si s'aconsegueix plantejar un debat serè i fonamentat i es comencen a donar passes cap a un nou model, potser arribarem a veure com no som tan dependents com pensàvem del transport privat, i que el transport no és tan dependent del petroli com es creu. L'hidrogen obtingut a partir d'aigua i d'electricitat de fonts renovables podria moure el parc automobilístic d'ací a poques dècades. Cotxes que funcionen amb hidrogen podrien tindre les mateixes prestacions (o millors) en quant a autonomia que els cotxes actuals, i alhora expulsar només vapor d'aigua pels tubs d'escapament, contribuint a millorar la qualitat de l'aire que respirem.

Els reptes són molts, com també les recompenses. A la fi, no hi tenim res a perdre, excepte la nostra dependència.
COMPARTEIX
    Comenta amb Blogger
    Comenta amb Facebook